ecosocialistes valencians


MANIFEST ECOSOCIALISTA
Juliol 23, 2007, 3:11 pm
Filed under: General

Joel Kovel y Michael Löwy 
 
El segle XXI s’inicia de manera catastròfica, amb un grau sense precedents de deteriorament ecològic i un ordre mundial caòtic, amenaçat pel terror i per conglomerats de guerra desintegradora, de baixa intensitat, que s’estenen com gangrena a través d’amplis segments del planeta -Àfrica Central, Mig Orient, Àsia Central i del Sud i nord-oest de Sudamérica- i reverberen a través de les nacions. En la nostra visió, la crisi ecològica i la crisi de deterioració social estan profundament interrelacionades i han de ser vistes com diferents manifestacions de les mateixes forces estructurals. La primera s’origina àmpliament en la industrialització rampant que desborda la capacitat de la Terra per a esmorteir i contenir la desestabilització ecològica. La segona es deriva de la forma d’imperialisme coneguda com globalització, amb efectes desintegradores en les societats que troba al seu pas. Aquestes forces subjacents són essencialment aspectes diferents d’una mateixa corrent, que ha de ser identificada com la dinàmica central que mou a la totalitat: l’expansió del sistema capitalista mundial. Rebutgem tots els eufemismes o la suavització propagandística de la brutalitat d’aquest règim: tot intent de rentat verd dels seus costos ecològics, tota mistificació dels seus costos humans en nom de la democràcia i els drets humans. Insistim, per contra, a mirar al capital des de la perspectiva del que realment ha fet. Actuant sobre la natura i el seu equilibri ecològic, el règim capitalista, amb el seu imperatiu d’expansió constant de la rendibilitat, exposa els ecosistemes a contaminants desestabilitzadores; fragmenta hàbitats que han evolucionat durant eones per a permetre la florida dels organismes, balafia els recursos i redueix la sensual vitalitat de la naturalesa al fred intercanvi requerit per l’acumulació de capital. Pel que concerneix la humanitat i les seues demandes d’autodeterminació, comunitat i una existència plena de sentit, el capital redueix a la majoria de la població mundial a nero reservori de força de treball, mentre descarta a molts dels restants com llast inútil. Ha envaït i erosionat la integritat de les comunitats a través de la seua cultura global de masses de consumisme i despolitització. Ha incrementat les desigualtats en riquesa i poder fins a nivells sense precedents en la història humana. Ha treballat en estreta aliança amb una xarxa d’estats clients servils i corruptes, les elits locals dels quals executen la tasca de repressió estalviant-li al centre l’oprobi de la mateixa. I ha engegat una xarxa d’organitzacions supraestatales sota la supervisió general dels poders occidentals i del superpoder Estats Units, per a minar l’autonomia de la perifèria i lligar-la a l’endeutament, mentre manté un enorme aparell militar per a assegurar l’obediència al centre capitalista. Creiem que l’actual sistema capitalista no pot regular, i molt menys superar, les crisis que ha deslligat. No pot resoldre la crisi social i ecològica, perquè fer-lo requereix posar límits a l’acumulació -una opció inacceptable per a un sistema la prèdica del qual es recolza en la divisa: créixer o morir ! I no pot resoldre la crisi plantejada pel terror i altres formes de rebel·lió violenta perquè fer-lo significaria abandonar la lògica imperial, el que imposaria límits inacceptables al creixement i a tot el “manera de vida” sostingut per l’exercici del poder imperial. La seua única opció restant és recórrer a la força bruta, incrementant així l’alienació i sembrant les llavors del terrorisme… i del antiterrorisme que ho segueix, evolucionant cap a una variant nova i maligna de feixisme. En suma, el sistema capitalista mundial està en una fallida històrica. S’ha convertit en un imperi incapaç d’adaptar-se, que el seu propi gegantisme deixa al descobert la seua debilitat subjacent. És, en termes ecològics, profundament insostenible i ha de ser canviat de manera fonamental, i millor àdhuc, el que pretenem, reemplaçat, si ha d’existir un futur digne de viure. D’aquesta manera, regressa la categòrica disjuntiva plantejada una vegada per Rosa Luxemburg: socialisme o barbàrie!, en moments que el rostre d’aquesta última reflecteix ara el segell del segle que comença i assumeix l’aparença de la ecocatàstrofe, el terror-contraterror, i la seua degeneració feixista. Però, per quin socialisme, per què reviure aquesta paraula en aparença destinada a l’escombriaire de la història pels fracassos de les seues interpretacions del segle XX?. Per aquesta única raó: per molt copejada i irrealitzada que estiga, la noció de socialisme encara segueix d’empeus per a la superació del capital. Si el capital ha de ser vençut, tasca que ara té caràcter urgent per a la supervivència de la civilització mateixa, el resultat serà per força “socialista”, perquè aquest és el terme que significa el pas cap a una societat poscapitalista. La malaptesa en la seua aplicació passada obliga a la seua reformulació des de la radicalitat democràtica i la participació activa i fluida dels ciutadans. Si diem que el capital és radicalment insostenible  i es fragmenta en la barbàrie esbossada dalt, estem dient també que necessitem construir un “socialisme” capaç de superar les crisis que el capital ha vingut deslligant. I si els “socialismes” del passat van fracassar en fer-lo, llavors és la nostra obligació, en triar no sotmetre’ns a una destinació bàrbara, lluitar per un que triomfe i aprendre dels aspectes que van fallar en el passat per a no repetir-los i desmarcar-se clarament del que el socialisme malentès va significar. I tal com la barbàrie ha canviat d’una manera que reflecteix el segle transcorregut des que Luxemburg expressara la seua alternativa fatídica, així també el nom i la realitat de “socialisme” han de fer-se adequats per a aquest temps. Per aquestes raons vam escollir cridar ecosocialismo a la nostra interpretació del “socialisme” i dedicar-nos a la seua formulació des de l’únic àmbit d’actuació de la democràcia real i participativa. Per quina el ecosocialismo ? Veem al ecosocialismo no com la negació sinó com la realització dels socialismes “de primera època” del segle XX, en el context de la crisi ecològica. Com aquells, aquest es construeix entenent el capital com treball objectivat, i es funda en el lliure desenvolupament de tots els productors o, en altres paraules, en el desmantellament de la separació dels productors respecte dels mitjans de producció. Entenem que aquest objectiu no va poder ser realitzat pels socialismes de primera època, per raons massa complexes d’abordar ací, excepte resumir-les en els diversos efectes del subdesenvolupament en un context dominat per l’hostilitat dels poders capitalistes existents. Aquesta conjuntura va tenir nombrosos efectes nocius en els socialismes existents, principalment la negació de la democràcia i el pluralisme ideològic al costat de l’emulació del productivisme capitalista, el que va acabar per conduir al col·lapse d’aqueixes societats i a la ruïna dels seus ambients naturals. L’ecosocialisme manté els objectius emancipatoris del socialisme de primera època i rebutja tant les metes reformistes, atenuades, dels grups i sectors de la socialdemocràcia que no qüestiona el sistema actual econòmic, com les estructures productivistes de les variants burocràtiques de socialisme. En canvi, insisteix a redefinir tant la via com l’objectiu de la producció socialista en un marc ecològic. Ho fa específicament pel que fa als “límits del creixement” essencials per a la sostenibilitat de la societat. Aquests s’adopten, no obstant això, no en el sentit d’imposar escassesa, privació i repressió. L’objectiu, per contra, consisteix en una transformació de les necessitats i un canvi profund cap a la dimensió qualitativa, tot allunyant-se de la quantitativa. Des del punt de vista de la producció de mercaderies, açò es tradueix en una valorització dels valors d’ús per sobre els valors de canvi -un projecte de vast significat, que es funda en l’activitat econòmica directa. La generalització de la producció ecològica sota condicions socialistes pot proporcionar la base per a superar les crisis actuals. Una societat de productors lliurement associats no es deté en la seua pròpia democratització. Ha de, per contra, insistir en l’alliberament de tots els éssers com fonament i propòsit. Supera així l’impuls imperialista, subjectiva i objectivament. AL realitzar tal objectiu, lluita per superar totes les formes de dominació, incloent especialment les de gènere i raça. I supera les condicions que donen origen a les distorsions fonamentalistes i les seues manifestacions terroristes. En suma, suposa una societat mundial en un grau d’harmonia ecològica amb la naturalesa impensable en les condicions actuals. Una conseqüència pràctica d’aquestes tendències s’expressaria, per exemple, en l’extinció de la dependència en els combustibles fòssils consubstancial al capitalisme industrial. I açò al seu torn pot proporcionar la base material per a l’alliberament dels països oprimits per l’imperialisme del petroli, mentre que permet la contenció de l’escalfament global, al costat d’altres problemes de la crisi ecològica. Ningú pot llegir aquestes propostes sense pensar, primer, en quants problemes pràctics i teòrics generen, i segon i més aclaparador, tan llunyanes com estan pel que fa a la configuració actual del món, en el seu ancoratge institucional i en la forma que s’imprimeix en la consciència. No necessitem desenvolupar aquests punts, que haurien de ser instantàniament identificables  per a tots i totes. Però s’han de prendre des d’una perspectiva apropiada. El nostre projecte no consisteix ni a delinear cada pas d’aquesta via ni a cedir davant l’adversari a causa de la preponderància del poder que ostenta. Es tracta, en canvi, de desenvolupar la lògica d’una transformació suficient i necessària de l’ordre actual, i a començar a desenvolupar les etapes intermèdies en direcció a aquest objectiu. Ho fem per a pensar amb major profunditat en aquestes possibilitats i, al mateix temps, començar el treball de dissenyar al costat de tots els quals pensen semblat. Si algun mèrit hi ha en aquests arguments, llavors ha d’ocórrer que pensaments similars, i pràctiques que realitzen aqueixos pensaments, germinen coordinadament en innombrables punts al voltant del món. L’ecosocialisme serà internacional, i universal, o no serà. Les crisis del nostre temps poden i han de ser vistes com oportunitats revolucionàries, el que és la nostra obligació afirmar i donar naixement.

Anuncis

1 comentari so far
Deixa un comentari

això es un comment

Comentari per esquerraunidaentesa




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s



%d bloggers like this: